PLANETA BELLERA, capítol 1: Inici de l'experiència

Roba? Com que roba? això és una tonteria com una catedral...

Escric paraules que m'inspira la roba al bloc de tècniques, encara no en tinc ni punyetera idea del perquè... mira tu, elles sabran el que es fan, jo només compleixo.

Que no s'acaba la cosa aquesta de la roba? Ja dura massa..
idees, possibles projectes i molt desconcert.

-No sabíem que això no era res més que el començament.

Ens citen a l'espai d'arts, una exposició? Farem una exposició sobre la roba?

-Algunes de les nostres idees comparteixen una mateixa idea en comú, així que es decideix formar un grup de treball format per: Anna Albaladejo, Mercè Canet, Berta Solé i Irene Ferioli.
El resultat: Roba que empresona.

-Les idees de cadascuna de nosaltres eren diferents, però compartien una idea principal:
Quan la roba, en canvi de ser un element distintiu i lliure, serveix per unificar-nos, anul·lar-nos, degradar-nos, humiliar-nos i, en definitiva EMPRESONAR-NOS.

Molt bé, tenim la idea clara...
i ara què?

L’únic que tenim clar és que volem la sala petita per aconseguir transmetre una sensació de presor, volem que l'espectador se senti agobiat i que pateixi... muahahha!!

Perfecte! L'hem aconseguida.. ens fusionem amb un altre projecte: Priggionero.

estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés

Les idees no arriben a quallar, després de deliberar, els grups tornen a separar-se.. sense mals rollos :) “cada pájaro a su nido”, i el nostre niu és una sala fosca, buida i freda.