Stop motion

Capítol 5: Desenvolupament del projecte 4 i final del projecte

Seria qüestió de fer l'stop motion..

Qui fa de model?
Anem a liar a la Mercè perquè ho faci ella!

-Comencem a fer l'stop motion a la sala, amb el llum apagat, un trípode per la càmera i un focus.

La càmera és digital.. com se suposa que l'hem de posar al trípode?....... QUI TÉ CELOOO??

La Mercè no para de renegar perquè no es pot moure, sort que es calla quan li tapem la boca amb el tros de roba..

-L'stop motion s'ha de fer en dos dies, ja que el primer dia no dona temps d'acabar-lo.


Ja tenim l'stop motion fet amb l'audio (grazie mille Marco!).
Ara s'ha de netejar tota la merda que té la sala i muntar la instal·lació d'una vegada per totes..

Anem deu mil cops a la botiga d'informàtica a buscar algun cd que li doni la santa gana de ser compatible amb el nostre projector.

-Amb la sala neta i endreçada, projectem l'stop motion a la paret del fons i col·loquem cadires.

No ens ho podem creure.. ho hem fet! Ens posem a cridar com histèriques, abraçant-nos i seguint cridant com histèriques.
Totalment satisfetes de la feina, la sala fot una por..


Mai en la vida ens havíem estressat tant, però ha valgut la pena... al cap i a la fi, és això del que es tracta! :)

Capítol 3: Desenvolupament del projecte 2

Menganito de Tal: Podem deixar les motxilles aquí?

... però això és el nostre projecte..

Menganito de Tal: Però si està buit.

... ja.. però això és el nostre projecte..


(10 minuts mes tard...)


Menganito de Cual: Necessitem aquesta sala per fer un vídeo.

... ja.. però això és el nostre projecte...

Menganito de Cual: Però si està buida...


ANEU TOTS A PRENDRE PEL ...!!

estrès, estrès, estrès, estrès..

d'acord, està buida però no és un magatzem hòstia.

Seria qüestió de fer alguna cosa..

- Demanem roba negra, ens porten trossos de tela desiguals.

Quina merda.. però "la necesidad agudiza el ingenio que dicen".. Amb l'ajuda de les noies de Shoefitti folrem la paret del fons. Després col·loquem els plafons explicatius.

Yuhu! tenim una paret folrada de negre amb plafons explicatius... yuhu.. que cutre que es tot això per favor.

Capítol 2: Desenvolupament del projecte 1

Està quedant genial, tots els projectes avancen :) ...

per què punyetes el nostre no?

estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...

hauríem de tenir alguna cosa... però no. Necessitem material...
TONI VEN PACÀ

- Necessitàvem focus petits, roba negra i cartró ploma de moment.

Merda, no hi han focus, ni roba, ni res. Merdaaaa ,merda, merda...


estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès, estrès...


Anem a calmar-nos... Al bar de la Troca, a ofegar les penes amb coca-cola.

PLANETA BELLERA, capítol 1: Inici de l'experiència

Roba? Com que roba? això és una tonteria com una catedral...

Escric paraules que m'inspira la roba al bloc de tècniques, encara no en tinc ni punyetera idea del perquè... mira tu, elles sabran el que es fan, jo només compleixo.

Que no s'acaba la cosa aquesta de la roba? Ja dura massa..
idees, possibles projectes i molt desconcert.

-No sabíem que això no era res més que el començament.

Ens citen a l'espai d'arts, una exposició? Farem una exposició sobre la roba?

-Algunes de les nostres idees comparteixen una mateixa idea en comú, així que es decideix formar un grup de treball format per: Anna Albaladejo, Mercè Canet, Berta Solé i Irene Ferioli.
El resultat: Roba que empresona.

-Les idees de cadascuna de nosaltres eren diferents, però compartien una idea principal:
Quan la roba, en canvi de ser un element distintiu i lliure, serveix per unificar-nos, anul·lar-nos, degradar-nos, humiliar-nos i, en definitiva EMPRESONAR-NOS.

Molt bé, tenim la idea clara...
i ara què?

L’únic que tenim clar és que volem la sala petita per aconseguir transmetre una sensació de presor, volem que l'espectador se senti agobiat i que pateixi... muahahha!!

Perfecte! L'hem aconseguida.. ens fusionem amb un altre projecte: Priggionero.

estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés, estrés

Les idees no arriben a quallar, després de deliberar, els grups tornen a separar-se.. sense mals rollos :) “cada pájaro a su nido”, i el nostre niu és una sala fosca, buida i freda.